Scola e territòriu
Cust’artìculu dd'ia scritu in su 2009, ma a ddu torrai a ligi oi, parit scritu eriseru!
Est de custas diis passadas sa nova de sa Lega chi at propostu un’emendamentu de lei po ponni intra de is matèrias ogetu de valutatzioni de is docentis, stòria, cultura e fueddada de sa regioni anca bolint traballai. Sceda luegus incrutzada e torrada a is primus duus elementus.
A dònnia manera sa cuntierra at scadenau unu bellu murighìngiu in d-unus cantu blogs cun dibatas biatzas e calincunu giornali at promòviu unu sondàgiu on line. Custus sondàgius, ddu scieus, no tenint balori statìsticu perunu, balint perou po s’interessu sucau avatu de custa chistioni de fundamentu de s'educatzioni cosa nosta. A dònnia manera funt importantis is arresurtaus postus in s’Unioni Sarda, de su 74% de is chi funt in favori, contras a su 24% de is contràrius. In su Corriere della Sera invècias s'arresurtau est a s’imbressi cun custus nùmerus: 32,9% EJA e 67,1% NO. Donniunu lìgiat custus nùmerus cumenti mellus creit.
(In s'artìculu originàriu nci fiant innoi is liòngius a is pàginas de is duus giornalis, chi nd'eus bogau ca custas pàginas no s'agatant prus in s'arretza, n.d.r)
(In s'artìculu originàriu nci fiant innoi is liòngius a is pàginas de is duus giornalis, chi nd'eus bogau ca custas pàginas no s'agatant prus in s'arretza, n.d.r)
Sa pregonta est sa chi sighit: est unu beni o unu mali po nosu e po s’Itàlia? Ita at prodùsiu assumancu in nosu sardus custu sistema? Cantu de nosu sciint de sa tzivilidadi de is nuraxis durada meda prus de milla annus (deu etotu nd’apu scìpiu avatu de is bint’annus e de seguru no gràtzias a sa scola)? Cantu de nosu sciint de s’edadi giudicali, cun is cuàturu rennus indipendentis, durada unus cantu centenas de annus e bortas medas cunsiderada de is "bìbias" de scola cumenti de tempus anca s’ìsula fiat de domìniu genovesu e pisanu? Cantu de nosu sciint ita est sa Carta de Logu scrita in sardu? Cantu de nosu sciint ca su sardu si scriiat povintzas innantis de s’italianu?
Certu sa tenta est sa de trasmiti unu sentidu de apartenèntzia cumoni chi punnat a s’unidadi natzionali, po si sentiri pòpulu, ma seus pròpiu segurus chi custu depat passai asuba de sa peddi nosta, seus pròpiu segurus chi sa dennega de is prus culturas dèbilis siat sa mellus manera? Ita at a podi mai produsi unu sistema chena de sentidu chi sighit a dennegai s’esistèntzia nosta? In sa stòria no esisteus, in sa geografia, lassendi stai is sciollòrius fitianus, in òrdini de pàgina seus sèmpiri ùrtimus, duncas bortas meda su programa in pràtiga acabat cun sa Sitzìlia, s’at a podi abetiai ca tanti sempri ìsula est, de su restu teneus is pròpius rapresentantis in Europa e in Roma, o no? Est a pediri tropu a nosi cunsiderai primus e spetzialis in sa terra nosta e a nosi aici carculai? Castiai ca nemus dd’at a fai in s'impasa nosta.
Cali stima de sei (fueddu abusau meda in is P.O.F.) at prodùsiu custu sistema disgratziau? In nosu sardus cumenti dd’iaus a podi mesurai? Incapas po ndi tenni assumancu un’idea iat a bastai a castiai is nòminis de bias e pratzas. Cantus sardus mannus arregordaus? Pagus diaveras, in logus medas no ddoi est mancu unu guturinu chi arregordit a Emìliu Lussu, ma bortas medas no agataus mancu a Angioy, R.C. Raspi, Bellieni, Deffenu, Antoni Garau, B. Lobina, Montanaru, A. Cossu, M. Pira, etc. No at a essi poita is ùrtimus nòminis arremonaus funt de scridoris in sardu? Calincunu at a essi pregontendi-sì: «Poita, esistit una literadura sarda? Chini tiàulu est custa genti?» Certu sa cultura scolàstica no agiudat, ma po sorti manna cosa nosta oi nc’est Mr. Google.
Ma ita arratza de pòpulu est su chi no s’arregordat is prus fillus stimaus suus, is prus òminis de vallia? Su fatu chi sa cultura nosta agatit serrada sa genna de scola bolit nai sceti una cosa: ca no balit sa pena de essi connota! Est a nai ca is sardus, nosu, no eus prodùsiu una cultura dìnnia de sa scola. Ma nosi depeus arregordai ca funt stètius is àterus a dd'ai detzìdiu po nosu. Duncas po su Stadu nosu no baleus nudda.
E cun custu tanti de identidadi e autostima, certu discansosu ca ddu podeus portai in d-una tassixedda de crannàcia, a innoi iaus a bolli andai? Ita at a podi mai produsi un’educatzioni chi lassat a una parti s’arrealidadi de su logu, chi no "seus in s’arètigu", cattedrali del deserto, ocalitus invècias de bìngias, universidadis chi sighint a produsi tènnigus e dotoris de totu is sciris (làstima chi medas siant prenetaus a su disterru cunsiderada sa cunditzioni scoscimingiada e ghetada apari de s’economia nosta) ma chi po studiai Messarìtzia, Agrària o Veterinària tochit a si-nd'andai in cabesusu - ma sa campura, cussa manna, no est in cabegiossu?
S’ant cuau sa Stòria e sa Cultura cosa Nosta. S’ant fatu tenni bregùngia de fueddai sa Lìngua Nosta. Si-nd’ant furau s’ànima! E a innoi at a podi mai andai unu pòpulu chena de ànima? Eus a podi mai perdonai?S’ant cumbintu ca a fueddai sa lìngua nosta antiga prus de millannus fiat sinnu de poburesa, arretradesa, innioràntzia e grezùmini. Elementu stravanau po s’intendi innantis sardus e agoa, chi fait, tesseraus e simpatizantis de àtera cosa, po si pinnicai apari contras a is poderis fortis e barrosus anca nosu seus sceti bius che pedidoris e faci a chi, cunsiderada sa populatzioni, contaus che su duus de bastus, arregordaus-sì de sa chistioni bregungiosa de custas diis de is 18 millionis de èurus donaus a limòsina cun su Dpef contras a is prus de 4 milliardus de sa Sitzìlia.
Is àterus fiant (e funt) portadoris de una cultura moderna, mellus e prus manna e duncas totu su chi faiant (e faint) fiat mellus, chi siat cosa de papai o "cultura", bastat a castiai aìnturu de su carrellu de sa spesa cosa nosta, cussu culturali puru. No at a essi po custu puru chi importaus prus o mancu su 90% de su chi si papaus e spaciaus? No est sceti una chistioni de prètzius chi puru esistit in manera grai: su parmigianu-regianu costat de prus de su casu de brebei sardu. No at a essi po custu puru chi seus sperefundendi in unu scabiossu de poburesa manna?
Unu contu est sa cuncàmbia, sempri profetosa, benibenida e chi fait cresci e bessiri òminis mannus, àtera cosa est su arriciri passivu, bortas medas chena de ndi tenni cuscièntzia e de sabori masochista de totu su chi est allenu. Certu, perdonai-mì, fatu-fatu mi-ndi scarèsciu ca nosu no esisteus, seus sceti un’ìsula arrotzada, mancai in mesu de mari, mancai nodida benimindi, corru de sa furca, furrungoni scarèsciu de terras chi ndi balint àteru che nosu…
Chi dd’acabint de si cunsiderai votantis de collègius trastocaus, terra de ocupatzionis militaris, de indùstrias chi imbrutant e incuinant, e mancai chi pagant tassas e lassant is capitalis foras e pruschetotu nosu sardus circaus de dd’acabai de si-nci fai amesturai in su giogu de is àterus, su de su bangu, tanti si sciit ca cussu bincit sèmpiri. Circaus de dd’acabai de stroci che mantinincas finas a fai arriri, is mòllius allenus. No creu de nai cosas foras de contu narendi ca incapas s’eus a intendi deaberus italianus candu su Stadu, s’Itàlia, s’at a lassai sa libertadi de essi su chi seus cun s’arreconnoscimentu no sceti formali de is spetzialidadis natzionalis-regionalis, ma depeus essi nosu innantis de totu a ddu pretendi cun fortza. In d-unu mundu sempri prus globalizau si giogaus sa subrabivèntzia culturali e duncas econòmica.
Liaus-si-ndi sa camisa de fortza e su facili chi si indullit a marolla cun dannu mannu meda a su pensamentu ùnicu: su chi cumbenit a is àterus.
Versioni in italianu
Nessun commento: