Duxentus annus (e prus) de economia cun Krugman - II

In su 2009, candu sa crisi partida de s'Amèrica, inghitzàt a si spainai in totu su mundu amostendi ca sa poberesa s'òmini no dd'at mai binta, Paul Krugman (grandu economista chi at bintu su Nobel in su 2008) at contau duxentus annus (e prus) de economia me in su New York Times, po circai de nosi agiudai a cumprendi comenti seus arribaus abì seus.
E torra, mi nd'at partu làstima de ndi tirai o de aciungi cosa scioberendi àterus fueddus po nai is cosas (comenti fatzu giai sèmpiri) e duncas su chi at scritu issu dd'apu tradùsiu sceti.
Sa primu parti dd'agatais innoi. 

Comenti ant fatu is economistas a faddiri aici? - Paul Krugman

II. De Smith a Keynes e a s'imbressi.

  S'acostumat a nai ca s'economia at inghitzau a essi scièntzia po mori de Adam Smith chi in su 1776 iat publicau su lìburu "S'arrichesa de is Natzionis" (The Wealth of Nations). Me is 160 annus chi ndi funt sighius nd'ant strantaxau unu corpus mannu de teoria econòmica chi naràt una cosa: tocat a si fidai de su mercau. Sissi, is economistas amitiant ca s'agatànt possibilidadis chi su mercau si fessit pòtziu sciasciai, de custas is chi importànt de prus fiant is "esternalidadis" - costus chi calincunu nci incàrriat a is àterus chentze pagai nudda, comenti e su tràficu o su impestai s'àiri. Ma sa fundatzioni de s'economia "neoclàssica" (batiada aici in su de 19 sèculus de is economistas chi nd'iant bodditu s'eredidadi de is "clàssicus") fiat ca tocàt a nci crei in su sistema de mercau.

  Sa fiantza fata a su mercau perou s'est sciasciada scudendi-nci contras a sa Grandu Depressioni (Great Depression). Po nai sa beridadi puru cun custu sciàsciu, unus cantu economistas dd'ant sighida narendi ca totu su chi acuntessit in una economia de mercau depit essi giustu a marolla: «Is depressionis no benint sceti po mali» iat nau Joseph Schumpeter in su 1934. 1934! «Funt - iat aciuntu - maneras po fai calincuna cosa chi tocat a fai.» Ma medas, e a s'acabu giai totu is economistas, iant furriau conca a castiai su chi inditàt John Maynard Keynes po cumprendi ita fiat acuntèssiu e po arresolvi is depressionis chi ndi podiant benni a pustis.

  Keynes no boliat, mancai s'intendant àteras cosas, chi su guvernu essit cumandau s'economia. Iat nau ca de s'anàlisi in su traballu suu prus mannu de su 1936 "Sa Teoria Generali de s'Ocupatzioni, de s'Interessu e de su Dinai" (The General Theory of Employment, Interest and Money) ndi beniant «efetus chi iant a ai lassau is cosas prus o mancu comenti fiant». Boliat arrangiai su capitalismu, no ndi ddu boliat bogai po ponni àtera cosa. Ma iat postu salia in su nasu a s'idei chi is economias de mercau lìberu potzant traballai chentze unu castiadori, amostendi ca schivàt prus che totu is mercaus finantziàrius, chi biiat comenti e cumandaus sceti de sa gana de nci guadangiai a lestru allabendi-sì pagu po totu s'àteru. E iat pregontau chi su guvernu essit fatu prus cosa - imprentendi àteru dinai e, chi serbiat, spendendi meda de prus po is traballus pùblicus - po ndi fai calai su tanti de genti chentze traballu candu nci fiant is sciorrocus.

  Tocat a cumprendi ca Keynes iat fatu de prus de nai cosas atrividas. "Sa Teoria Generali" est unu traballu de anàlisi funguda - anàlisi chi iat cunvìnciu is mellus giòvunus economistas de cussu tempus. Epuru sa stòria de s'economia de is ùrtimus cincuanta annus est, giai totu, sa stòria de comenti si siat torraus agou de su Keynesianismu fintzas a su Neoclassicismu. A ddu fai torrai de moda iat inghitzau Milton Friedman de sa University of Chicago, chi in su 1953 iat nau ca s'economia neoclàssica andàt beni po amostai comenti s'economia essit funtzionau a beru, «poita ca faiat guadàngiu e ddi minesciat a ddi fai fiantza». E sa depressioni?

  Is arrevesas de Friedman contras a Keynes funt inghitzadas cun su chi si tzèrriat monetarismu (monetarism). Is monetaristas no funt contras a s'idei chi is mercaus bollant agiudaus a s'asseliai. «Seus totus keynesianus imoi», iat nau Friedman una borta, mancai a pustis essit aderetzau narendi ca dd'iant arremonau chentze poderai su sentidu de su chi iat nau a beru. Is monetaristas narant ca ddu fait calincunu agiudu piticu de su guvernu - duncas inditendi a is bancas tzentralis comenti fai cresci su tanti de dinai postu a curri, sighendi unu mori sinnau - po si ndi scabulli de is depressionis. Si sciit ca Friedman e sa scienti cosa sua Anna Schwartz iant nau ca chi sa Federal Reserve essit fatu su traballu suu comenti si spetàt, sa Grandu Depressioni no nc'iat a essi stètia mai. Prus a tradu Friedman at fatu de totu contras a ònnia idei de su guvernu po ndi fai calai su tanti de genti chentze traballu asuta de sa làcana sua "naturali" (chi si pensat chi siat su 4,8% in USA): polìticas tropu espansionìsticas, iat nau, iant a portai a allobai inflatzioni e prus genti chentze traballu - cosa chi at intzertau comenti at amostau sa stagflatzioni de su 1970, chi at permìtiu a su movimentu contras a Keynes de nci guadangiai in credibilidadi.

  A s'acabu perou, sa rivolutzioni contras a Keynes, nci at fatu càbudu atesu meda de is ideis de Friedman, chi imoi parit fintzas moddi cunformas a su chi at nau s'eredeu cosa sua. Intra is economistas finantziàrius, s'idei de Keynes de biri su mercau che unu "casinò", dd'ant mudada cun sa teoria de s'eficièntzia de su mercau chi narat ca sèmpiri is mercaus arreconnoscint a is cosas is prètzius cunformas a totu su chi si sciit, casi ca nci surbint ònnia nova.

  In su mentris macroeconomistas meda ant arrefudau totu su traballu fatu de Keynes po cumprendi is crisis. Calincunu est torrau fintzas a su chi pensànt Schumpeter e is àterus chi bantànt sa Grandu Depressioni, biendi sa depressioni che una cosa bona, parti de su chi s'economia fait po s'aconciai a sola. E puru is chi no s'atrivint a nai cosas aici, narant ca ònnia cosa chi si circat de fai po cumbati sa crisi fait prus dannu che profetu.

  No totu is macroeconomistas fiant deacòrdiu a sighiri custa carrera: medas, chi ant inghitzau a si tzerriai is neokeynesianus, sighint a crei chi serbat chi su guvernu fatzat cosa. Epuru, sa parti prus manna de issus, sighit a crei ca is chi investint dinai e is chi comporant faint is cosas cun ratzionalidadi e ca is mercaus traballant beni.

  Mancu nau si bolit, no tocat a fai matzu mannu: una pariga de economistas ant tentu ita nai contras a s'idei de sa ratzionalidadi, boghendi a pillu dudas a pitzus de sa fiantza chi si podit fai a is mercaus finantziàrius e amostendi sa stòria de is crisis finantziàrias chi ant tentu cunseguèntzias economicas nieddas a beru. Ma fiant trevessus cunfrontas a totu is àterus e duncas no funt stètius capassus de fai arresultaus contras a cussa arratza de cumpraxèntzia tonta.

(Sighit...)

Custu artìculu est bessiu innoi e in su blog sardunomics.

Po ndi sciri de prus
How Did Economists Get It So Wrong? - Paul Krugman