Amazon e su monopòliu mundiali de su cumèrciu
Is economias de is arretzas
Metcalfe dd'iat fatu cumprendi a s'acabu de su millènniu passau. S'economia noa fùrriat a ingìriu de is economias de is arretzas. Su chi ddi nant in ingresu network economies.
Ita funt custas economias de is arretzas? Ddu naraus cun d-un'esempru: unu telefoneddu a solu in su mundu, no balit nudda. Cun chini chistionu? Chi nci-ndi funt duus, balit unu pagheddu. Chi nci-ndi funt unu millioni, balit meda. Su chi balit no est su chi costat, ma su balori chi ddi dongu deu, po s'impreu.
Su balori no est in sa tennologia po fraigai su telefoneddu, ma nd'arresurtat de su tanti de genti chi imperat su telefoneddu. Diaici cun is fax, cun is emails, cun is connessionis in su mundu. Prus genti imperat unu sistema, prus balit.
Metcalfe fiat un'informàticu, no fiat un'economista, iat studiau custas arretzas de personis chi imperant unu servìtziu. E nd'iat bogau a foras una fòrmula matemàtica, chi ddi nant "sa lei de Metcalfe":
Balori de s'arretza = n*(n-1) = n²−n
innui "n" est su nùmeru de sa genti chi imperat su servìtziu/prodùsiu, -1 poita ca tocat a ndi bogai de su balori a mei etotu chi dd'imperu.
Cumenti fait a biri, nci funt arrendas chi crescint. Custu, tradùsiu in pràtica, bolit nai ca chi una sienda inghitzat a ponni arrexini po primu in d-unu mercau e lompit a una massa crìtica de personis chi imperant s'arretza, is àteras siendas cuncurrentis no dd'aciapant prus. Est cumenti a candu sa genti biit tres discotecas, e scioberat sa chi biit cun prus genti faendi sa fila; is àteras abarrant sbuidas.
Custu balit puru in is mercaus de Internet. Su primu chi lompit a sa massa crìtica de genti chi dd'imperant, si-nci stèsiat de is àteras. Apustis sa genti est acostumada a fai sa pròpriu cosa, e no tenit gana de perdi tempus a circai àteras alternativas.
Boleis calincun'esempru?
- Google, in su mercau de sa circa;
- Facebook, in su mercau de is social network;
- Ebay, in su mercau de sa cosa imperada;
- Amazon, iat inghitzau in su mercau de is lìburus, perou est arrennèscia a si-nci ponni puru in su mercau de totu.
Amazon a sa cunchista de totu su cumèrciu
E arribaus seus a Amazon.
Eus a nai ca imoi si-nc'est papendi totu is mercaus, de s'eletrònica, a is lìburus, a sa mùsica, a is eletrodomèsticus piticus e mannus, arrelògius, crapitas, cafeteras, grifonis, profumus, portafòllius, bratzolus po pipius, cadiras e àtera cosa meda.
Scéti ca is magasineris chi traballant po Amazon funt sfrutaus, ca depint literalmenti curri po acudi a acabai s'òrdini in pagu tempus.
Is chi traballant in s'assistèntzia a su telèfunu traballant pruschetotu asuta de Paschixedda de Nadali e po s'arrestu de s'annu no nci traballat genti meda. In s'interis is cumerciantis piticus nci ant bogau is traballadoris po totu s'annu.
S'iat a podi nai ca is artisanus podint bendi finsas aintru de Amazon, aberendi una butega virtuali. Scéti ca candu biit chi andant beni, Amazon nci ponit is prodùsius suus e is àterus sparessint. Est bocendi a is cumerciantis piticheddus, a is mannus e a is àterus chi bendint in s'arretza etotu.
In is Stadus Unius no nci arrennescint a dda ponni in giustìtzia po essi monopolista, poita ca po dda binci, iat a depi essi dominanti in dònnia mercau, foras de ponni in contu is àterus, e ancora no seus a cussu puntu. Perou sa genti chi comporat in Amazon est sèmpiri de prus, e no s'agatat una solutzioni po si-ndi scabulli de custu problema.
Una borta narànt: «Microsoft don't be evil».
Oi dd'emus a podi torrai cun: «Amazon, no fatzas a malu».
Nessun commento: