"Sa passillara" de is casteddajus

Sa Cruxi Santa
Santa Tènnera - Casteddu

  Deu seu de cuddus macus chi si pensant ca iat a essi profetosu a si-nci ghetai a s'imparu de sa stòria sarda. Piticu su macu! A nai stòria bolit nai a castiai is cosas de una bisura scientìfica puru, podeus nai: chini seus, chini est chi est passau de innoi, ita s'at lassau de bonu e de malu e aici nendi. Totu pretzisu est a ddu fai ascurtendi a is mellus maistus e professoris.

  A costau de custu traballu mannu meda, deu nc'emu a stichiri povintzas totu su biaxi mannu de contus e contixeddus chi pertochint biddas e tzitadis prus de acanta, ma comuncas in d-una chistioni sèmpiri stòrica e no de imbentu de s'òmini. Mi creu ca s'iat a fai beni, che a sardus, a fai custu traballu puru, chi mancai s'iat a parri piticheddu, piticheddu no est. Po custu bolemu movi pròpiu de is contixeddus de acanta. 

  Deu seu casteddaju e duncas si bolemu contai de Casteddu. De sa chi is casteddajus etotu narànt "sa passillara" e chi mancu deu apu acutu a biri e a connosci comenti si-dd'amostant e si-dda contant is contus antigus. S'arruga chi de sa Pratza de Stampaxi ("Piazza Yenne") fait a manera de si fai truessai unu tretu mannu de sa tzitadi conca a scurigadòrgiu, oindii est partzia in duus tretus: "Corso Vittorio Emanuele", su primu, "Viale Trento" su segundu. Fintzas a is primus dexenas de su 1900 no fiat diaici.

Stampaxi. In mesu sa crèsia de Sant'Anna,
in bàsciu a manu manca, "sa passillara".

A su primu tretu po ndi lompi a "S'arruga de S. Nicolò" (via Sassari), ddi narànt "S'arruga de Santu Frantziscu" po mori de sa crèsia manna chi ddoi fiat, ma po totu is casteddajus fiat "sa passillara", poita ca totus si-dda passillànt ingunis; "El paseo" a comenti ddi narànt is spanniolus, fiat logu de atòbiu e po connosci genti noa, chi bortas medas dd'acabànt sposus e cojaus puru! Su segundu tretu, fintzas a aundi si podiat pigai a manu manca po s'abasciada de "S'Osteriedda" (via Caprera), anca ddoi fiat s'osteria de Carboni Boy, ddi narànt "S'arruga de is ferreris" poita ca de ferreris fiat prena.

"Sa passillara", a manu dereta, s'artziada po sa crèsia
de Santu Miali connota che a "S'Arruga de is Coxinas".

  Luegus apustis cumentzàt "Il borgo di San Bernardo", "Su Brugu", poita ca fintzas a sa primu perra e apustis puru de su sèculu XIX ddoi fiat sa crèsia nomenada che a su santu etotu. Su Brugu s'agatàt de diora meda in Casteddu e genti meda, pruschetotu massajus, si-nci fiant tramudaus ingunis de is campuras e de is ortus de "La Vega", lassendi-ddus scabudaus e prenendi diaici arrugas e pratzas de Stampaxi de bàsciu, su chi imoi eus nau Su Brugu. 

  Lacananti a Su Brugu agatamus "Su Brughixeddu", est a nai is làcanas prus atesu de Su Brugu chi, cumentzendi de sa crèsia de s'Annuntziada, si spainànt, cun fileras de domixeddas terrenas postas a arrengheras, fintzas a su logu pranu e ladu meda anca "Viale Trento" e "Viale Trieste" faint paris a intrai in "Viale Sant'Avendrace". 

"Sa passillara", a manu manca su campanili de 
sa crèsia de Santu Frantziscu.

  Est innoi chi agataus galu sa chi is casteddajus narànt "Sa cruxi santa", amparada in su 2011 de tzitadinus e comitaus contras a sa speculatzioni edilìtzia chi dda boliat sderruta paris cun pratza, matas e totu cantu. De innoi cumentzàt su brugu de Santa Tènnera (Sant'Avendrace, a su santu po contras ddi nant Santu Tènneru de "Venero"). Alziator ddi naràt «su rennu de sa traditzioni populari». 

  Aici est. Difatis Santa Tènnera est stètiu sèmpiri, po pagu in dii de oi etotu, sa làcana a scurigadòrgiu de sa tzitadi prus atesu e povintzas su logu chi poniat paris Casteddu cun totu is àterus logus de Sardìnnia, giai chi oindii puru est de ingunis chi movit sa prus arruga longa in Sardìnnia: sa 131.