Duxentus annus (e prus) de economia cun Krugman - I

In su 2009, candu sa crisi partida de s'Amèrica, inghitzàt a si spainai in totu su mundu amostendi ca sa poberesa s'òmini no dd'at mai binta, Paul Krugman (grandu economista chi at bintu su Nobel in su 2008) at contau duxentus annus (e prus) de economia me in su New York Times, po circai de nosi agiudai a cumprendi comenti seus arribaus abì seus.
E torra, mi nd'at partu làstima de ndi tirai o de aciungi cosa scioberendi àterus fueddus po nai is cosas (comenti fatzu giai sèmpiri) e duncas su chi at scritu issu dd'apu tradùsiu sceti.

Comenti ant fatu is economistas a faddiri aici? - Paul Krugman

I. Cunfundi sa bellesa cun sa beridadi.

  Est malu a crei imoi, ma fintzas a pagus tempus, is economistas si segànt casu po is arresultaus de s'arti insoru. Custus arresultaus - aici pensànt - chi fiant teòricus e pràticus, nci iant lòmpiu s'arti econòmica fintzas a unu tempus indorau. Po sa teoria, pensànt de ai arresòlviu totu is brigas insoru.
  Aici in unu paperi de su 2008, "The State of Macro" (e duncas sa macroeconomia, chi stùdiat is cosas mannas de s'economia, che sa recessioni), Olivier Blanchard de su M.I.T., chi imoi est su diretori de su International Monetary Fund, iat nau "sa macro est posta beni". Is cèrtidus de ocannu passau, iat nau, funt spaciaus, e nosi seus postus deacòrdiu. E po nai sa beridadi, is economistas creiant de ai postu totu a prumu: su "problema centrali de intzertai candu arribat sa depressioni dd'eus arresòlviu", iat nau Robert Lucas de sa University of Chicago chistionendi in su 2003 che presidenti de sa American Economic Association. In su 2004, Ben Bernanke, chi fiat professori me in Princeton ma imoi est presidenti de sa Federal Reserve Board, iat contau is spantus de sa Grandu Mesura (Great Moderation) de is arresultaus econòmicus de is ùrtimus 20 annus, chi ndi beniant puru, iat nau, de cantu fiant amellioradas is polìticas econòmicas.

  Ocannu passau si nd'est sciusciau totu.

  Sceti una pariga de economistas ant apubau sa crisi candu fiat arribendi, ma a no dd'ai intzertau est s'ùrtimu de is problemas. Sa cosa chi importat de prus est ca s'arti s'est intzurpada fintzas a no biri prus sa possibilidadi chi una economia de mercau ndi potzat sciorrocai totu a sola. Me is annus indoraus, is economistas finantziàrius fiant arribaus a crei chi is mercaus nci dda faiant a s'assentai de sei - ca is atzionis e is atividadis fiant sèmpiri apretziadas po su chi si balliant. No s'agatàt nudda me is bideis prus sighidas, chi essit fatu pensai a su sciorrocu chi nd'est calau ocannu passau. In su mentris is macroeconomistas abarrànt partzius. Ma sa partzidura prus manna fiat intra de cussus chi narànt ca is economias de mercau no nci scasseddant mai a foras de s'arrastu e cussus chi narànt ca nci scasseddant a foras e meda puru ma ca candu si stèsiant de s'arrastu de sa prosperidadi fait e tocat a ddas cundrexi cun is poderis de sa FED. Ambaduas is partis no fiant aprontadas a si baghillai in una economia chi nci scasseddat mancai sa FED si nci ddoi amollit po dda cumbati.

  E sighendi s'arrastu de sa crisi, is làcanas aintru de s'arti si nci funt stesiadas prus de comenti fiant. Lucas narat ca is maneras de intzidai s'economia chi at pensau su guvernu de Obama funt sceti "improddus econòmicus" (schlock economics) e su cumpàngiu de issu de Chicago, John Cochrane, narat ca cussas ideis ghetant fundatzionis a pitzus de contixeddus de forredda. Torrendi-ddis sceda, Brad DeLong, de sa University of California, Berkeley, scriit de su "sciorrocu intelletuali" (intellectual collapse) de sa scola de Chicago, e deu puru apu scritu ca su chi narant is economistas de Chicago est prodùsiu de unu tempus nieddu po sa macroeconomia chi nd'at fatu scaresci totu is cosas chi ant bòfiu tempus e traballu po ddas imparai.

  Ita dd'est acuntèssiu a s'arti de s'economia? E abì tocat?

  Po su chi mi parit a mimi, s'arti de s'economia, nc'est scasseddada a foras de s'arrastu po ita ca is economistas, totus in pari, ant cunfùndiu sa bellesa, bistida de matemàtica, cun sa beridadi. Fintzas a sa Grandu Depressioni, giai totus is economistas si fiant inserraus in una manera de pensai chi biiat su capitalismu che sistema perfetu o giai giai perfetu. Cussa bisura no faiat a dda poderai castiendi cantu genti chentze fai nudda s'agatàt, ma comenti e chi is arregordus de sa Depressioni essint pèrdiu colori, is economistas si funt torraus a cojai cun una manera cuncordada e bècia, de un'economia abì sa genti fait is cosas cun ratzionalidadi aintru de mercaus perfetus, ma custa borta dd'ant bistida de ecuatzionis stravanadas.

  Custa coja torrada a fai, po nai sa beridadi, ndi beniat de is bentus nous chi fiant sulendi me in sa polìtica e fiat puru intzidada de is guadàngius finantziàrius.

Ma, casi ca asuba de is annus a pàsiu de fai in su Hoover Institution o de is traballus chi s'agatant in Wall Street no fait a ddoi spudai, sa nexi prus manna de is faddinas de s'arti dd'at tenta su disìgiu de s'acostai a is problemas a una manera sceti, beni cuncordada e chi essit donau sa possibilidadi a is economistas de amostai is capacidadis insoru cun sa matematica.   

  Epuru, custa manera de pensai s'economia at portau economistas meda a no ndi fai contu de totu is cosas chi podint andai mali. Ant serrau un'ogu a pitzus de is làcanas de sa ratzionalidadi de is òminis chi acostumat a unfrai bullucas e a fai sciorrocus; a pitzus de is problemas de is istitutzionis chi s'amàchiant; a pitzus de is debilesas de is mercaus - prus che totu finantziàrius - chi podint fai a manera chi su sistema operativu de s'economia si carvit totu in-d-una chi fiat traballendi beni; e a pitzus de is perìgulus chi nàscint candu is chi faint is arrègulas no nci creint nimancu issus.

  Est traballosu meda a nai abì tochit s'arti economica de imoi a innantis. Ma su chi est giai seguru est ca is economistas ant a depi imparai a bivi cun s'avolotu. Est a nai ca issus ant a depi amiti cantu important s'irratzionalidadi e is cosas chi no fait a intzertai, baghillendi-si in mesu a is debilesas de is mercaus e si nd'ant a depi fai una conca manna ca de innoxi a cuncordai una "teoria econòmica de totu" nci at a passai tempus meda. In pagus fueddus, custu s'at a tradusi in consillus polìticus a s'allabai de prus - e in prus pagu disponibilidadi a ndi bogai is arrègulas de seguresa pensendi chi is mercaus nci dda fatzant a aconciai totu a solus.

(Sighit...)

Custu artìculu est bessiu innoi e in su blog sardunomics.

Po ndi sciri de prus
How Did Economists Get It So Wrong? - Paul Krugman