Unu viàgiu in su tempus cun is "siurrantis"

  A bortas podeus fai viàgius longus studiendi fueddus, manigendi-ddus comenti chi fessint màchinas de su tempus, e imoi si contu de su viàgiu chi apu fatu deu cun is siurrantis de Casteddu.

Màgini de Casteddu pigada de su lìburu "Civitates Orbis Terrarum" de su 1572

  Una dii babai, chistionendi de comenti fiat sparèssia una parti manna de s'arena de totu is prajas, m'iat contau chi finsas a is annus 70 fiat prenu de "siurrantis" chi andànt a pigai s'arena de is prajas e de is fundalis de su golfu de Casteddu. «Siurrantis? - ddi fatzu deu - E chini funt?»

  Cussu fueddu, chi deu no connoscemu, e chi no apu agatau in nisciunu fueddàriu e ditzionàriu, m'at abertu unu mundu nou. Babai m'iat contau chi custus siurrantis andànt a arregolli s'arena, de manigiai po s'edilìtzia, cun d-una spètzia de barca chi in italianu ddi nant draga, e chi a custus obraxus ddis narànt "siurrantis" ca in s'antigu andànt a pigai arena a "Sa Siurra", faci a Sarrocu.

  Andendi a circai in is mapas de Sardìnnia, apu agatau unu logu chi ddi nant "Punta de sa Siurra" (Punta Zavorra in italianu), chi est unu promontòriu chi bieus de su portu de Casteddu faci a libèciu-mesudii (sud-sud-ovest), pustis de Sarrocu. In s'oru de mari de cussu promontòriu, finsas a su 1917, s'agatàt una turri spanniola chi ddi narànt "Turri de sa Siurra", fabricada a s'acabada de su sèculu XVI, e chi imoi nci funt is arruinas sceti.

  Duncas "siurranti" ndi benit de "siurra", fueddu casteddaju chi in italianu bolit nai zavorra. In àterus logus de Campidanu a sa siurra ddi nant "saurra", chi ndi benit deretu deretu de su latinu saburra. Ma ita nc'intrat sa siurra cun s'arena po s'edilìtzia? Intanti is studiosus de etimologia nant chi saburra tenit sa pròpiu arrèxini de sàbulum, chi bolit nai "arena, giarra", duncas un'acàpiu nc'iat a podi essi giai, ma no bastat.

  Sighendi a circai aìnturu de siurra/saurra/saburra/sàbulum, apu agatau chi, de s'antigu finsas a s'acabada de su 1800, totu is navis de càrrigu, o bastimentus, candu no teniant nudda de carrigai, tocàt a ddas "siurrai" ponendi-nci arena, giarra e perda in sa stiba, de manera chi naviendi abarressint stàbilis, e custu ca su baricentru de una navi depit essi sèmpiri prus in bàsciu de su centru de galligiamentu, asinuncas naviendi arriscat de andai a fundu assusu.

Custa màgini est de Danix Sanna

  Su càrrigu e su scàrrigu de sa siurra fiant traballus longus, grais e carus, e in totu is portus esistiant normas pretzisas chi ddus arregulànt. Po nai, nemus podiat scarrigai sa siurra aìnturu de sa dàrsena, asinuncas su portu dd'iat a essi acabau prenu de arena in pagu tempus e is navis no iant a essi pòtzias intrai prus. Po fai cumprendi sa cosa, acanta de New York, cun su scàrrigu de s'arena de is bastimentus chi beniant de s'Europa, nci-ddi fiat bessia un'isuledda chi iant tzerriau Sable Island.

  Pensaus imoi a su portu de Casteddu: in is sèculus XVIII e XIX scieus chi dònnia annu partiant centenas de millas tonnelladas de sali, arregortu in is salinas de Molentàrgius (1), aciungeus totu is àteras matèrias chi partiant (lori, linnàmini, craboni, mineralis), e poneus in contu chi is bastimentus chi arribànt fiant casi totus càrrigus de siurra sceti, sendi sa Sardìnnia una colònia. Duncas, seus chistionendi de cantidadis mannas de siurra de scarrigai, e duncas de probremas mannus de guvernai.

  Comenti eus nau giai, sa siurra tocàt a dda scarrigai bastanti atesu de su portu, ma comuncas in logu seguru e arreparau de su bentu. Imoi est cosa connota chi, candu tirat bentu estu (o maistrali), chi est su prus bentu forti e fitianu chi nci teneus in Sardìnnia, unu de is prus logus segurus est su tretu de mari chi andat de Sarrocu finsas a Nora, ca est sutabentu de is montis de Surcis, e in cussu tretu de mari s'agatat pròpiu sa Punta de sa Siurra. Arribai a su portu de Casteddu de ingunis funt 18 chilometrus.

Mapa pigada de http://www.sardegnageoportale.it – is nòminis de is logus ddus at postus Danix Sanna

  A s'acabada, deu creu chi s'arrexoni de cussu nòmini siat chi cussu fiat unu de is logus printzipalis aundi is bastimentus podiant disiurrai, ca est arreparau de maistrali ma puru ca fiat logu chi si podiat sminciri de su portu de Casteddu, e duncas is autoridadis de su portu iant a essi pòtziu averiguai chi is bastimentus fiant disiurrendi ingunis e no in àteru logu.

  Po disiurrai, de su bastimentu is siurrantis depiant scarrigai sa siurra in d-unu butzu (2), e pustis cun su butzu depiant andai a dda scarrigai in d-unu logu stabiliu; prus che àteru dda scarrigànt in is prajas, aundi dd'iant a essi pòtzia torrai a pigai. Po siurrai depiant fai a s'imbressi, ma comenti eus nau, su traballu de siurradura fiat prus pagu meda de su traballu de disiurradura, po sa cunditzioni de colònia chi teniat sa Sardìnnia.

  Circhendi documentus antigus (3) apu agatau unas cantu normas chi arregulànt sa disiurradura. Po esempru, chini disiurràt in logu diferenti de su logu stabiliu fiat puniu cun assumancu duus mesis de presoni. Sa pròpiu pena fiat po is chi disiurrànt a su noti; àteras normas stabiliant su tanti de pagai a s'autoridadi de su portu po s'assistèntzia a su scàrrigu de sa siurra, e totu is machìtzias chi poniant a chini decraràt su frassu a pitzu de sa cantidadi e sa calidadi de sa siurra.

  De seguru, is chi provànt a culliunai no fiant pagus, e si-ndi podeus acatai nosu etotu castiendi is fundalis. Tanti po ndi nai una, ananti de Maramura, pustis de Giorginu, chi est totu fundali de arena, s'agatat una posta (4) chi nci tenit perdas mannas: depit essi chi cuddas perdas nci-ddas iant fuliadas a sa scusi de calincunu bastimentu innantis de intrai in su portu. Logus aici si-nd'agatant medas.

  De s'acabada de su sèculu XIX iant cumentzau a siurrai is navis cun càscias stàngias chi arrepreniant de àcua de mari, e duncas innoi iat a depi acabai sa stòria de is siurrantis.

  In Casteddu, perou, unus cantu de issus iat sighiu s'arti de pigai s'arena de mari, innantis cun in is butzus e pustis cun is dragas, e mancai s'arena no fessit prus po siurrai is bastimentus, ma serbiat po s'edilìtzia, sa genti iat sighiu a ddus tzerriai "siurrantis" aicetotu. A primìtziu, comenti m'at contau babai, dd'arregolliant a Sa Siurra, logu aundi po centenas de annus dd'iant scarrigada de is bastimentus. Pustis, spaciada s'arena de cussu logu, fiant andaus a circai arena in totu is prajas e in is fundalis de su golfu de Casteddu, e custu finsas a candu custa pràtica no dd'iant proibia e persighia.

  Su viàgiu miu cun is "siurrantis" si firmat innoi. Gràtzias a issus apu fatu unu viàgiu longu chi m'at agiudau a connosci tanti cosas de stòria e de logus de Sardìnnia e de totu su mundu chi innantis no connoscemu. Custu viàgiu at a podi sighiri candu apu a agatai àterus documentus, mancai cun s'agiudu de calincunu chi at a ligi custu contu e chi ndi sciit prus de mei.

 Nodas:

1. Su sali chi partiat de Casteddu po sa prus parti lompiat in Svètzia chi dd'imperànt po fai su bacalliari. Sa Svètzia, po s'assegurai sa còmpora de su sali de Molentàrgius, in su 1700 iat detzìdiu de oberri unu cunsolau in Casteddu.
2. Su butzu in italianu est la chiatta.
3. "Editti, Pregoni, ed altri provvedimenti emanati pel Regno di Sardegna", imprentau in su 1775.
4. Sa "posta" est unu logu aundi si piscat beni, e is piscadoris po torrai a agatai is postas circant arreferimentus cun sa terra (prus che àteru ingruxadas de montis) mancai imoi funt medas is chi manìgiant su GPS e no tenint prus abisòngiu de circai e de arregordai arreferimentus. Sa posta chi apu arremonau fiat connota de unu fradili de ajaju miu chi andàt a piscai a ingunis finsas de is primus annus de su 1900.